Poblat i tailaia ibèrics

Poblat i Tailaia Ibèrics

Aquest poblat que es troba a la serrada de Finestres, fou descobert per un pastor, Cinto Solanellas. Està construït a la carena de la serra de Finestres que separa la vall del Llémena de la cubeta de Mieres, a la vall del Ser. L’accés actual es fa per un camí forestal que connecta la vila de Mieres i el municipi de Sant Aniol de Finestres, amb alguns trams emporlanats.

En l’actualitat l’únic element estructural visible és una construcció de planta quadrangular, feta a base de pedres posades en sec. La constitueix un mur exterior i una mena de torre situada al seu interior. En el seu moment el conjunt es va interpretar com un element amb funció defensiva, argumentada per la situació al costat del camí d’accés a la zona d’hàbitat (datat entre els segles II-I aC), de forma que tothom que hi volgués arribar se la trobava de cara i l’havia de vorejar, deixant-la a la seva dreta, operació que resultava extremadament dificultosa i perillosa per a qualsevol possible atacant. Aquesta topografia específica classifica el recinte com un poblat de barrera, protegit bàsicament per la mateixa orografia.

S’ha restaurat recentment i en la intervenció no s’ha obtingut cap fragment ceràmic que serveixi per datar el conjunt, tot i que, les referències arquebibliogràfiques ens parlen d’una dracma emporitana associada a l’edifici central i un volum important de material ceràmic d’època ibèrica plena (segles III-II aC) en les cales adjacents realitzades en les intervencions dels anys setanta. Tot el material ceràmic recuperat corresponia a la vaixella usual de l’època i també es pala d’alguns objectes propis del procés metal•lúrgic i d’afiladors de pedra; en canvi, els recipients d’emmagatzematge i transport (àmfores) són poc nombrosos. Per tant, podem dir que la presència humana en aquests moments queda justificada plenament, potser per un període curt de temps. Però, en canvi, no la podem vincular directament al conjunt fortificat.

D’altra banda, l’establiment d’un hàbitat de l’edat del ferro al capdamunt d’un turó i enmig d’una carena amb visibilitat estratègica provada, necessita lògicament d’algun dispositiu de control i protecció. Si la talaia que avui es conserva no és l’original, poc n’hi deu faltar i no pot ser gaire lluny, doncs tampoc es pogueren documentar altres estructures constructives en el moment de les excavacions dels anys setanta. La proximitat amb altres punts de guaita medieval – concretament el castell de Finestres que es troba a pocs centenars de metres a l’est de la mateixa carena – fan pensar lògicament amb un aprofitament de la Palomera si aquesta ja existia, en contrast, cap de les intervencions arqueològiques ha registrat material amb cronologia medieval ni moderna.

Presideix el lloc una escultura anomenada La Dama de la Garrotxa obra de l’artista Picolivas, en homenatge al que fou eminent arqueòleg gironí, Miquel Oliva i Prat.